Sempre he pensat que amb el grau d’infermeria haurien de donar-nos també el títol de psicologia. Bé! Evidentment és una broma i no vull pas menystenir la feina dels nostres companys psicòlegs, però si que m’agradaria posar en valor la gran quantitat de coneixements i habilitats en l’àmbit de la psicologia que requereix una infermera per resoldre amb èxit moltes de les situacions en les que es troba en el seu dia a dia.

Les infermeres som segurament els professionals sanitaris que més temps passem al costat del pacient. Les nostres cures són essencials, i no ho són tan sols en la ferida física o la patologia que pugui tenir el pacient, si no que també hem d’estar preparades per veure més enllà i poder donar una resposta assistencial realment holística.

No en va, cal recordar que acompanyem als nostres pacients en múltiples situacions que els hi remouen diferents emocions i sentiments. Això, sense cap mena de dubte pot acabar influint en el seu benestar. Les infermeres ajudem a afrontar el dol, o la por quan informem i acompanyem als nostres pacients en front a la incertesa de qualsevol tractament o procediment que s’hagin de realitzar. I és en aquests tipus de situacions on les ciències psicosocials ens poden ajudar a comprendre millor les reaccions dels nostres pacients, ajudant-nos a empatitzar amb ells i aportant-nos eines útils per resoldre certes situacions donant un valor afegit a les nostres cures.

El nostre professor, el Dr. Miguel Pérez, sempre ens va aportar amb total neutralitat tots els coneixements de les diferents teories i autors en l’àmbit de la psicologia per fomentar en nosaltres un pensament crític. D’aquesta manera podíem prescindir d’afirmacions del tipus “Això és normal!”, normal? Què vol dir normal? El que pot ésser normal per a mi en un context, pot no ser-ho per el meu pacient que potser ha tingut una educació en una altra cultura i amb altres valors i recursos.

Les infermeres actualment som una professió molt tecnificada, un col·lectiu que s’actualitza i es forma constantment i que cada cop té més força en l’àmbit de la investigació. Però no hem d’oblidar, que potser les nostres paraules i els nostres silencis són unes eines excepcionals que portem de sèrie i que esdevenen essencials per poder aportar als nostres pacients unes cures de qualitat.

Apunts i esquemes utilitzats a l’assignatura:

	Apunts: Ciències Psicosocials Autors: Miguel Pérez et al. UMANRESA | FUB Curs 2012-2013 Continguts: Introducció a la Psicología del Desenvolupament Desenvolupament psicològic en l’infància Desenvolupament psicològic en l’adolescència Desenvolupament psicològic en l’edat adulta i en la vellesa
	Treball: Teoria del aferrament Autors: Marie Drummond, Marina Febrer, Carles Mayol, Joel Cunill, Isabel Velázquez, Dani Gómez. UMANRESA | FUB Curs 2012-2013 Continguts: Esquema sobre el desenvolupament de la teoria del aferrament.
	Treball: Desenvolupament en l’edat adulta Autors: Marcel Llort, Miquel Batriu, Carles Mayol, Miriam Soria i Clara Costa. UMANRESA | FUB Curs 2012-2013 Continguts: Esquema sobre el desenvolupament a l’edat adulta.

Bibliografia utilitzada per realitzar aquesta assignatura:

1. BARAJAS, C. i alt. Perspectivas sobre el desarrollo psicológico: Teoría y prácticas. Ediciones Pirámide, Madrid 2004
2. BERGER, k. Psicología del desarrollo (Infancia y adolescencia). Ed. Panamericana, 6a Edición.Madrid, 2004.
3. PALACIOS, Jesús, MARCHESI, Álvaro y COLL, César (Compilación). Desarrollo psicológico y educación. Alianza Editorial. Madrid, 2000.
4. PINKER. S. La tabla rasa. Ed. Paidós. Barcelona.2002
5. RIDLEY, M. Qué nos hace humanos. Ed. Taurus. Madrid, 2003.
6. TRIADO TRIADO,C.,MARTINEZ, G.,VILLAR,F. Psicologia del desenvolupament:adolescència, maduresa i senectut. Edicions Universitat de Barcelona. Barcelona (2000).