PRACTICUM VIII
HOSPITAL RESIDÈNCIA SANT CAMIL • UCI
Entrar a la UCI va ser una gran sort i un gran repte al mateix temps, jo pensava que anava al servei més tecnificat de tots, però quan vaig finalitzar aquest rotatori vaig acabar plenament convençut que la humanització d’aquests tipus de serveis és quelcom imprescindible i fonamental per la millora del pacient crític. Vaig tenir la sensació que l’excel·lència de les cures en l’entorn del pacient crític també depèn en molts aspectes de la implicació de la infermera, jo per sort vaig acabar en mans de la Rebeca, una infermera molt dinàmica que disposava d’un equilibri sensacional entre les seves capacitats humanes i tècniques.

Em va ensenyar aspectes fonamentals en la mirada d’una infermera de UCI, entrar a veure al pacient i fer sempre aquell “escaneig” amb la mirada de cap a peus del pacient, controlant tota l’electromedicina sense perdre la calma quan qualsevol alarma saltava, ordre i control, la calma portava a la calma i aquella conducta, aquella professionalitat em va marcar el camí per moure’m per aquella UCI. També vaig coincidir amb el Sergio, la Vicky i el Francesc que sens dubte em van acabar complementant una formació espectacular en quan al maneig integral d’infermeria del pacient ingressat al servei de cures intensives.

Vaig aprendre també molt de l’equip mèdic, amb la Dra. Olga Farré al capdavant del servei, es notava que tot l’equip estava totalment implicat en que aquella fos una UCI de qualitat on es poguessin oferir tots els serveis que pugui requerir un pacient crític en un hospital de 2on nivell. Experimentar i sentir que en aquella petita UCI de 7 llits es realitzava un autèntic treball en equip, em va deixar molt bones sensacions i amb ganes de tornar-hi. Vaig sortir del pràcticum apreciant encara més la qualitat de ser una infermera ordenava en tots els aspectes, i amb la sensació de que el meu ull clínic havia millorat a l’hora de valorar als pacients en un primer cop de vista. Actualment aquesta UCI està en procés de convertir-se en una UCI oberta en la qual els pacients puguin rebre visites sense restriccions i aquest és el millor símptoma de que almenys aquest equip no tan sols es preocupa per els aspectes més tècnics i diagnòstics sinó que volen evolucionar fins a poder aportar unes cures integrals i de qualitat a tots els seus pacients. M’encanta l’empenta d’aquest equip!. 

PRACTICUM IX
HOSPITAL RESIDÈNCIA SANT CAMIL • SERVEI D’URGÈNCIES
L’últim rotatori de pràctiques l’he fet al servei d’Urgències del Camils, a Sant Pere de Ribes, al costat de casa a l’hospital que m’ha vist créixer. Ha estat una oportunitat única per realment donar-me compte de la importància de poder veure les dues cares de la moneda. Fa anys que conec l’espai i el personal que hi treballa, però tan sols tenia la visió des de l’altre costat de la trinxera. Arribava amb l’ambulància i deixava o m’emportava els pacients sense ser realment conscient que allà cada dia hi ha un equip de professionals que fa autèntics malabarismes per poder treure tota la càrrega assistencial que assumeix aquest servei. Ara sé que ja no tornaré a entrar a aquest servei amb la mateixa mirada, he viscut les urgències i conec de primera mà l’esforç que fan les infermeres i tota la resta de professionals per poder donar una assistència de qualitat, s’han guanyat tota la meva admiració i estima.

He aprés molt gràcies a l’Esther, la Yolanda i la Sonia, han estat unes grans tutores que constantment s’han preocupat per completar i supervisar totes les meves mancances. Sens dubte l’experiència ha estat molt positiva ja que inicialment pensava que el més complex seria realitzar amb certa agilitat una gran quantitat de tècniques, però finalment m’he adonat que disposar d’un bon ull clínic i d’una bona capacitat organitzativa serà fonamental per poder ser en un futur un bon infermer d’urgències.

Tot va ràpid, tot canvia, treballes de manera intensa amb molts professionals diferents, estàs al costat dels pacients i els seus familiars i disposar d’una bona capacitat comunicativa serà l’eina essencial que et permeti sobreviure en aquesta “petita jungla” sanitària. Ha estat un rotatori on totes les infermeres del servei han compartit tots els seus trucs amb mi, millorant així la meva capacitat tècnica. Ha estat un tresor per a mi, i el més important és que m’han fet sentir part útil de l’equip des de el primer dia fins l’últim. Espero poder tornar algun dia, per seguir formant part d’aquest equip i poder consolidar tot allò que m’heu ensenyat. Moltes gràcies noies!

CONCLUSIONS
Sens dubte les infermeres són les professionals que passen més temps al costat del pacient. I crec que és precisament aquest temps el que jo buscava a les pràctiques d’infermeria. Vinc d’un entorn professional on tothom corre i on sempre ens manca aquest temps. L’ambulància corre, el pacient crític necessita una ràpida estabilització i el temps corre a la seva contra, per tant els professionals corren, i en general en l’àmbit de les emergències gairebé no hi ha temps ni d’aprendre’s el nom del pacient.

M’apassiona la meva feina com a TES, però estudiar infermeria ha estat per a mi la meva màquina del temps. M’ha permès canviar de ritme i gaudir de tot allò que m’han anat ensenyant les diferents tutores de pràctiques compartint així un temps de qualitat tant amb els pacients com amb els professionals dels diferents centres on he estat.

Les pràctiques m’han ajudat a gaudir de nou de tenir la perspectiva d’un estudiant, on la inquietud d’aprendre coses noves cada dia t’aporta una energia imparable. Cal dir que posar en pràctica tot allò que t’ensenyen suposa un repte diari i una gran responsabilitat, i això que sens dubte m’ha ensenyat a gestionar molt millor tan l’èxit com el fracàs.

Espero amb els anys arribar a ser un bon infermer, i si finalment ho aconsegueixo no tingueu cap mena de dubte que serà gràcies a totes aquelles professionals i pacients que m’heu dedicat el vostre temps, un temps de valor incalculable.

Moltes gràcies a tots, procuraré tenir cura de tothom, tal i com vosaltres heu tingut cura de mi al llarg de tots aquests rotatoris de pràctiques.

Bibliografia utlitzada per realitzar aquesta assignatura:

1. Benavent Garcés A, Ferrer Ferrandis E, Francisco del Rey C. Fundamentos de Enfermería. Enfermería s. XXI. Madrid: DAE; 2001.
2. Alfaro R.Aplicación del Proceso Enfermero. 5a Edición . Barcelona : Masson; 2003
3. Luis Ma Teresa. Diagnósticos Enfermeros. 7ena. Edició. Barcelona: Masson; 2006
4. Farreras P, Rozman C. Medicina Interna. Vol. I i Vol II. 14aedició. Ed Harcourt Brace.2000.
5. Smeltzer SC, Bare BG, editors. Tratado de enfermería medicoquirúrgica: Brunner y Suddarth. 9a ed. Madrid: MacGraw-Hill / Interamericana;2002
6. Williams LS, Hopper PD. Enfermería medicoquirúrgica. 3a ed. México: McGraw-Hill. 2009
7. Perry A, Potter P. Enfermería clínica: técnicas y procedimientos. 4a ed. Madrid: Harcourt; 1999.
8. Castells S, Hernández M, directores. Farmacología en enfermería. 2a ed. Madrid: Elsevier; 2007.
9. Mosquera JM, Galdós P. Farmacología clínica para enfermería. 4a ed. Madrid: McGraw-Hill / Interamericana; 2005.
10. Castells S, Hernández M. Farmacología en enfermería. Madrid: Elsevier; 2007.
11. Doenges ME, Moorhouse MF, Mur, Alice C. Planes de Cuidados de Enfermería. Mexico: McGraw-Hill; 2008.