PRACTICUM IV
HOSPITAL D’IGUALADA • URGÈNCIES
Recordo esperar impacient el dia per començar aquest rotatori, era el servei d’urgències i a priori un dels llocs on més m’agradaria treballar com a infermer. Va arribar el dia de veure si les meves expectatives es complien i vaig anar a parar al Servei d’Urgències de l’Hospital d’Igualada, va ser un gran encert i a més vaig tenir la gran sort de tenir a dues infermeres molt dinàmiques i de perfils molt diferents.

La Martina era una infermera jove que feia pocs anys que havia acabat la carrera però desbordava energia per tot arreu, era el tipus d’energia que requereix un servei d’aquestes característiques ja que li permetia estar a tot arreu de manera ràpida i executar tots els procediments i tècniques necessàries amb molta agilitat. Vaig ser la seva ombra durant tot el pràcticum i va ser tot un privilegi poder-me contagiar d’aquesta actitud de treball tan positiva amb total independència de la pressió assistencial que hi hagués en el servei. La meva tutora principal va ser la Fàtima, una infermera veterana del servei d’urgències que em va donar tots els consells per “sobreviure” en un servei d’aquestes característiques. Em va saber transmetre mil i un trucs, tant per abordar diferents tècniques d’infermeria com per interioritzar tots els aspectes organitzatius i administratius. Va ser sens dubte un pràcticum genial on vaig poder veure i fer de tot.

Sobretot em va sorprendre molt positivament la manera en com estava organitzat el servei d’urgències, ja que cada infermera tenia un metge referent i 4 llits al seu càrrec. D’aquesta manera es realitzava un treball en equip que permetia portar una equilibrada carrega de treball tant al personal mèdic com al d’infermeria. Tenir un referent facilitava la comunicació efectiva i agilitzava tots els processos, permetent al mateix temps recolzar les tasques dels altres companys quan ja tenies controlats els teus 4 llits. Un model de gestió del servei d’urgències que em va agradar i que vaig trobar molt funcional. M’agradaria veure’l funcionar en altres centres ja que em va donar la sensació que era un sistema que ajudava a mantenir l’ordre en un servei on massa habitualment regna el caos.

PRACTICUM V
HOSPITAL RESIDÈNCIA SANT CAMIL • REA BLOC QUIRÚRGIC
Creuar les portes del bloc quirúrgic ja es de per si com si entressis en un altre món dins del mateix hospital. No tan sols per el propi ritual de la indumentària quirúrgica, si no per l’alta capacitat d’organització i especialització que hi ha en un servei com aquest. El pràcticum V el vaig realitzar a la REA del bloc quirúrgic del Hospital dels Camils i la sensació de formar part d’un servei que funciona com un perfecte engranatge no l’he tingut a cap altre rotatori de la carrera. Des de la benvinguda al pacient, la utilització dels checklists quirúrgics, els materials altament especialitzats, la coordinació amb els altres serveis de l’hospital… tot funcionava amb un ordre excel·lent i jo des de la meva perspectiva d’estudiant no volia entorpir aquell ordre ni ser la nota discordant que fes desafinar aquella orquestra.

Per sort vaig anar a parar a mans de la Vinyet, una infermera instrumentista excel·lent que em va donar la oportunitat de conèixer millor totes les funcions que fan les infermeres dins del bloc quirúrgic. Em va ajudar a integrar-me al màxim amb aquell gran equip de professionals, ensenyant-me cada dia coses noves, i supervisant tot allò que feia però deixant-me l’espai suficient perquè pogués agafar prou seguretat per fer les coses sol. Va fer un acompanyament excel·lent que sens dubte ha enriquit tot el meu procés d’aprenentatge.

Vaig poder veure cirurgies digestives, de trauma, urològiques, ginecològiques… aprenent també moltes coses sobre l’anestèsia i les cures post-quirúrgiques. Totes les infermeres del servei canviaven cada setmana de quiròfan i de companya. Totes rotaven per els tres quiròfans i aquesta manera de treballar feia que fossin molt polivalents, ja que instrumentaven intervencions de totes les especialitats (traumatologia, urologia, cirurgia general, ginecologia…). Habitualment entre les dues infermeres assignades a cada quiròfan es posaven d’acord i anaven alternant qui instrumentava i qui fa les tasques d’infermera circulant.

Poder realitzar aquest pràcticum al bloc quirúrgic va ser una sort, puc dir ben orgullós que cada dia aprenia coses noves i vaig sortir amb la immillorable sensació de que me’n falten moltes més. La feina era intensa i molt variada i vaig tenir la fortuna d’estar rodejat d’un gran equip de professionals que em recolzaven i es preocupaven per ensenyar-me tot allò que calgués.

PRACTICUM VI
CAP DE VILANOVA DEL CAMÍ • PEDIATRIA ATENCIÓ PRIMÀRIA
Vaig tornar al CAP de Vilanova del Camí per anar a la consulta de la infermera de pediatria, i després de fer aquest rotatori us puc assegurar taxativament que per treballar com a infermera amb infants i nadons has d’estar feta d’una altra pasta. No tant per els petits sinó per els seus pares, ja que has d’aconseguir la seva preuada confiança ja que molt sovint ells són un mar de dubtes en quan a consells bàsics de salut (lactància, desenvolupament del nadó, vacunacions…) i creuen que tot ha de passar per la pediatra. Afortunadament vaig anar a parar a la consulta de la Sandra, com a tutora puc agrair-li que hem va fer un “curs intensiu” en tractament de pares angoixats, sens dubte poder veure de primera mà la seva capacitat per guanyar-se la confiança dels pares i dels nens em va fer adonar de que aquesta era una eina indispensable en aquella consulta.

No va ser un rotatori que requerís moltes capacitats tècniques, fins hi tot en alguns moments la feina se’m feia excessivament rutinària, però vaig admirar fins l’últim dia la capacitat comunicativa de la meva infermera. La Sandra sempre es mostrava assertiva amb tothom, acompanyants, pacients i companys de feina i això sens dubte la feia una gran professional que cada tarda des de la seva consulta reivindicava el paper essencial de la infermera pediàtrica en el seguiment del nen sà. No crec que em pogués dedicar a l’àmbit pediàtric ja que dins d’aquella consulta ja vaig viure i escoltar històries que farien esgarrifar a qualsevol i penso que has de tenir una gran fortalesa per poder suportar certes situacions sense que t’afectin gaire emocionalment. Jo almenys ara sé que de moment no la tinc, per aquest motiu vull deixar constància de la meva absoluta admiració cap a totes aquelles infermeres que cada dia es dediquen a tenir cura dels més petits.

PRACTICUM VII (1a part)
HOSPITAL DE DIA SALUT MENTAL • VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Quin canvi de visió va suposar per a mi conèixer de primera la tasca que es fa salut mental quan el pacient no es troba en fase aguda o en brot psicòtic. Tan sols entrar el primer dia de pràctiques a l’hospital de dia de salut mental de Vilafranca del Penedès el psiquiatra, el Dr. Ranera em va preguntar directament “Y a tí te gusta la salut mental?” i jo amb total sinceritat li vaig respondre “Hombre… lo que conozco des de mi experiència en el SEM no, definitivamente no me gusta tener que contener a alguien que esta brotado, no es agradable ni para el paciente, ni para la família ni para los asistenciales… però por eso vengo a este rotatorio, a conocer mejor la tarea que se hace en salut mental y poder así abrir mi mente” i sense cap mena de dubte així va ser. Va ser tot un plaer veure treballar aquell equip format per el Dr. Ranera, el Jose que era l’infermer de l’hospital de dia i el meu tutor i la Laura que era la psicòloga del centre.

Coneixien molt bé a tots els pacients, creaven un ambient de treball on la paraula i els vincles de confiança mútua eren els principals medicaments. Molts dels pacients amb els que vaig coincidir durant el meu rotatori, eren joves i havien tingut problemes amb les drogues, i aquest factor dificultava molt el seu tractament psiquiàtric ja que mostraven un caràcter molt volàtil i manipulador. Tot i això era sorprenent com el Jose i el seu equip assolien un complex equilibri, entre ser la referència d’aquests pacients aconseguint la seva confiança perquè expressessin els seus problemes i al mateix temps ser inflexibles marcant les pautes de disciplina i les normes que requeria el centre per poder funcionar correctament.

Tot l’equip de professionals lluitava cada dia contra la constant estigmatització de la malaltia mental, i ho feien en tots els fronts, per poder millorar així la vida diària dels pacients que tractaven. Vaig acabar aquell rotatori encantat de totes les experiències que vaig poder viure, de les històries de vida tan dures que van compartir amb mi els pacients però sobretot vaig sortir amb la ment molt més oberta coneixent millor l’altre cara de la salut mental.

PRACTICUM VII (2a part)
FUNDACIÓ SANITÀRIA SANT JOSEP • IGUALADA
Les pràctiques en aquest sociosanitari d’igualada van ser dures i reconfortants a parts iguals. Dures perquè em va sorprendre negativament veure com les professionals del centre s’havien acostumat a treballar amb els mínims recursos possibles i això acabava afectant a la qualitat del treball. Tan sols per posar un exemple, quan vaig començar la supervisora de les auxiliars del centre em va donar una caixa de guants de la meva talla i em va dir “guarda-la bé!! T’han de durar totes les pràctiques!” i jo que em vaig quedar amb un pam de nas pensant que amb la quantitat de nafres que es curaven i d’higienes que es feien era impossible que aquella caixa de guants em durés un mes. Em vaig indignar molt i evidentment vaig canviar-me tantes vegades de guants com calia, perquè els pacients no tenien la culpa de la manca de material, i quan la caixa de guants es va acabar me’ls vaig començar a patrocinar jo mateix.

Per un altre costat també vaig viure experiències increïblement positives. Com poder veure com la meva infermera, la Isabel, portava cada dia ella sola a 45 pacients amb l’ajuda de tan sols 2 auxiliars. Va ser impressionant veure la seva capacitat d’organització i la seva destresa realitzant totes les cures sempre posant un somriure en tot allò que feia. Sens dubte la Isabel i el seu equip, feien que la seva tasca diària fos un autèntic miracle, ja que aportaven unes cures excel·lents amb els mínims recursos possibles.

Un altre aspecte molt positiu va ser que la Mari Carmen, una pacient d’aquest centre, va accedir a compartir la seva història de vida amb mi. Va ser tot un privilegi poder conèixer tan a fons la vida d’una pacient i això com a infermeres ens permet entendre molt millor tot el que passa en el seu entorn més immediat. Quan comences a escoltar allò de que cal veure a les persones des de un punt de vista holístic, que els pacients sempre són quelcom més que una fractura de fèmur, una hipertensió o una diabetis mal controlada… mai li dones la suficient importància. Finalment en aquestes pràctiques vaig acabar comprenent que tan sols profunditzant en les històries de vida dels nostres pacients podrem aportar unes cures personalitzades i de qualitat com a professionals d’infermeria.

Vaig finalitzar aquest rotatori ple d’admiració, pensant en la grandesa de les infermeres que tenen cura dels nostra gent gran. Bondat, paciència i constància són tan sols algunes de les seves virtuts. També cal que la resta d’infermeres que no treballem en l’àmbit de la geriatria sàpiguen valorar tot el que fan les nostres companyes, jo almenys ara puc dir que el meu respecte i admiració el tenen per sempre més. Gràcies Isabel.

Treballs i documents realitzats en aquests pràcticums:

Ens aquests pràcticums vaig començar a adaptar la documentació que ens facilitava la universitat per poder recollir la informació per fer el Procés d’Atenció Infermer (PAI). Ja estava fart d’anar a les pràctiques amb la carpeta amunt i avall i vaig poder fer aquestes llibretes que em cabien a la butxaca de l’uniforme i em facilitaven apuntar tot el que necessitava. Més avall us deixo els originals en PDF, són format DIN A4 que tan sols es tenen que imprimir i tallar per acabar obtenint una llibreta DIN A6 que us serà molt pràctica! espero que us serveixi.

	Treball de situació: Pràcticum V Autor: Carles Mayol Bonet UMANRESA | FUB Curs 2015-2016 Continguts: Treball de situació de les pràctiques realitzades a la REA postquirúrgica de l’Hospital Residència Sant Camil.
	Document: Llibreta PAI general Autor: Carles Mayol Bonet UMANRESA | FUB Curs 2015-2016 Continguts: Llibreta preparada per anotar les dades necessaries per poder realitzar un Procés d’Atenció Infermer (PAI) d’un pacient.
	Document: Llibreta PAI Urgències Autor: Carles Mayol Bonet UMANRESA | FUB Curs 2015-2016 Continguts: Llibreta preparada per anotar les dades necessaries per poder realitzar un Procés d’Atenció Infermer (PAI) d’un pacient en un servei d’Urgències.
	Document: Llibreta PAI UCI Autor: Carles Mayol Bonet UMANRESA | FUB Curs 2015-2016 Continguts: Llibreta preparada per anotar les dades necessaries per poder realitzar un Procés d’Atenció Infermer (PAI) d’un pacient en una UCI.
	Document: Llibreta PAI REA postquirúrgica Autor: Carles Mayol Bonet UMANRESA | FUB Curs 2015-2016 Continguts: Llibreta preparada per anotar les dades necessaries per poder realitzar un Procés d’Atenció Infermer (PAI) d’un pacient en un bloc quirúrgic.
	Document: Llibreta PAI Pediatria Autor: Carles Mayol Bonet UMANRESA | FUB Curs 2016-2017 Continguts: Llibreta preparada amb recordatoris i dades per poder realitzar correctament un Procés d’Atenció Infermer (PAI) d’un pacient pediàtric.

Bibliografia utilitzada en la realització d’aquests pràcticums:

1. Bulechek GM, Butcher HK, Dochterman JM, Wagner CM, editoras. Clasificación de intervenciones de enfermería (NIC). 6ª ed. Barcelona: Elsevier; 2013.
2. Herdman TH, editora. NANDA International. Diagnósticos enfermeros: definiciones y clasificación 2012-2014. Madrid: Elsevier; 2013.
3. Johnson M, Moorhead S, Bulechek G, Butcher H, Maas M, Swanson E. Vínculos de NOC y NIC a NANDA-I y diagnósticos médicos. Soporte para el razonamiento crítico y la calidad de los cuidados. Madrid: Elsevier; 2012.
4. Tortora GJ, Derrickson BH. Principios de anatomía y fisiología. 11a ed. Madrid: Editorial Médica Panamericana; 2006.