Sempre he estat rodejat d’infermeres en la meva feina com tècnic d’emergències, i moltes d’elles són persones i professionals a les que admiro profundament. Amb el pas dels anys algunes s’han pogut convertir en amics i amigues amb els que he compartit moltes vivències personals més enllà de l’ambulància.
Aquest blog personal no hagués estat possible sense l’empenta d’una d’aquestes infermeres, la Sara, que un bon dia em va dir allò de “Carles tienes que estudiar enfermería!!” i jo vaig pensar que s’havia begut l’enteniment, a mi ja m’agafava gran i estudiar una segona carrera en aquell moment de la meva vida em semblava una muntanya que no sabia pas si podria escalar. No sé si coneixeu a la Sara, però ella per sort no es dona mai per vençuda, qualsevol li diu que no!!, fins que no em vaig matricular no va parar d’empènyer. Moltes gràcies Sara, sense tu no hagués estat mai infermera i el blog bonesvenes.com no existiria.
Un cop acceptat aquest repte personal calia veure si podia escalar aquella muntanya fins el cim sense claudicar en l’intent. Els que em coneixeu sabeu que si em proposo una cosa no em dono per vençut fàcilment. Volia assolir aquell repte i poder dir als meus fills, la Noa i el Jan, que mai cap muntanya és prou alta si et prepares i l’escales amb l’actitud correcta. No importa el que pensin els demés, importa el que treballis tu per assolir aquell cim.
Què tenien en comú totes aquelles infermeres que tant admiro? què afortunadament totes elles ja van sense còfia. Són professionals autònomes, que es formen constantment i els apassionen les cures en l’àmbit de les urgències i emergències. Tambe saben liderar i treballar en equip, però no obliden mai un gest o una paraula important tot i trobar-se en situació d’estrès.
Quan vaig començar a estudiar infermeria em vaig adonar que malauradament encara hi havien moltes infermeres que volien portar aquesta còfia. Malauradament, ho feien conservant aquella absurda actitud de servilisme cec enfront el col·lectiu mèdic. Això, és quelcom que avui en dia encara m’indigna profundament. Suposo que són les mateixes infermeres que quan els hi preguntes quelcom sobre les cures que requereix un pacient et responen coses com “Ah!! No sé… això el que digui el metge”. O quan els hi fas el transfer d’informació d’un pacient que hem atès al carrer et diuen la maleïda frase de “No, a mi no, jo TAN SOLS sóc la infermera”. Que vol dir això?? Quina merda de resposta és aquesta? A mi m’entristeix i m’indigna a parts iguals. A més, sento molt fer-lis un spoiler però aquest tipus d’actituds i respostes no les eximeix de responsabilitat sobre els pacients que tracten.
Venim de la universitat i aquest és un espai que ha de promoure la formació i el pensament crític dels alumnes. No ens deixem aquests valors a la facultat, portem-los amb nosaltres al llarg de tota la nostra vida professional.
Jo, amb la realització d’aquest blog personal, he volgut compartir la meva opinió i experiència personal conjuntament amb els materials que vaig utilitzar per fer cadascuna de les assignatures que he cursat per arribar a ser infermer. És el meu granet de sorra.
Ha estat un llarg camí. He trigat gairebé 2 anys en dissenyar i realitzar la base de bonesvenes.com però estic molt orgullós del resultat del que serà el meu petit espai personal a internet.
Si ets estudiant d’infermeria segur que alguns dels continguts del meu blog et poden ser d’interès. Tan sols hauràs de tenir en compte dues coses importants:
- Totes assignatures i el material que comparteixo pertanyen a un pla d’estudis ja extingit (FUB-UAB), per tant ja tenen uns anys. Revisa i actualitza els continguts que et calguin. Pensa que si creus que aquesta és una font per “copiar i enganxar” treballs que et facilitin la teva carrera l’únic que faràs és enganyar-te a tu mateix. En el procés està l’aprenentatge. Les dreceres potser et fan arribar més ràpid al cim però potser no hi arribes en les millors condicions.
- Si hi ha quelcom que et sigui d’utilitat per algun treball original teu, no oblidis referenciar-ho correctament. Tan sols per respecte als autors d’aquests apunts, treballs i documents.
Espero poder fer entrades que siguin del vostre interès. Estudiants, TES, infermeres, metges o simplement persones apassionades per el món de les urgències i emergències sigueu benvingudes i benvinguts a bonesvenes.com ;-). Treieu-vos les còfies i endavant!!
Ok
Moltbe Carles!!!!
Moltes gràcies Laura! 👍😁
Pinta molt interessant no només pels continguts que penjes sinó per les idees que promous. M’uneixo!
Thanks Marc i benvingut! 🤣👍💪 … per cert gràcies per compartir el link de la sessió sobre ecografia del blog de la Elena Plaza! Esta molt bé!!! Cuidat molt nen! 😎
Bravoo!
Gràcies Carles per donar visibilitat a l’infermeria!
Genial Carles !!! M’apunto 😉
Ostres Jordi moltes gràcies! 😀💪👍Espero que sigui un espai interessant tant per a TES com per infermeres… jo m’hi esforçaré! Bona guardia!
Gràcies Eli!! 🥰👍 és part de la nostra responsabilitat!! Les infermeres en sabem molt de cuidar als altres però no ens podem oblidar de cuidar-nos nosaltres i a la nostra professió. 😘
Felicitats Carles!!
Paraules molt encertades, anims i bon vent amb aquest projecte.
Merci Pablo! 👍
Ets magnific!!!
Gràcies Lima! 👍💪 i tot va començar a CRS! La llavor de la meva bogeria per les emergències prehospitalàries! 😍
BRUTAL!!
Moltes felicitats!
Moltes gràcies Miriam! 👍😀
M’encanta Carles , calen veus com les teves per ajudar a possar el treball de les infermeres al lloc que mereixen . Segur q aqst blog serà un punt de referència per les noves fornades i de posada al dia per les q som mes veterànes . Una abraçada i compta amb el nostre seguiment ! 🌟
Carai Pep! Quina pressió… 🤣👍 la meva és la veu d’una infermera-TES més!! Si aconsegueixo ajudar a futures infermeres explicant tot el meu trajecte fins que vaig aconseguir ser-ho per mi ja serà tota una fita! Estic content que t’agradi!! Perquè tant tu, com la Montse i l’Anna m’heu vist crèixer tots aquests anys… sou part de la infermera que sóc. Gràcies manresans! 💪🥰🚑💨
Felicitats Carles!!
Una pasada de blog!!! tant pel contingut com per la forma, l’estructura, les imatges…en fi,com tot el que fas, per mí sempre has estat el p…king!! I tu ho saps 😉…una forta abraçada, ganes de llegir les teves aprotacions, de segur ens enriquiran a tots/es.
Ooooh! Moltes gràcies Laura! 🥰👍 espero poder fer continguts interessants per a tothom i poder ajudar a furures infermeres. 👍
Si es que al final… La cabra tira Pal monte. Buenas guardias aquellas que hicimos juntos. Aprendí a disfrutar (si se puede) de la extrahospitalaria, no solo de la asistencia sino del espíritu que transmitamos en cada servicio. Disfrute mucho de tí.
Yo cogí el camino antes que tú y no me arrepiento de nada. Ser enfermera es posiblemente lo mejor que me ha pasado.
Gracies Carles, y sobretodo gracias Ana Romero.
Muchas gracias Xavi! realmente fueron años fantásticos! y si realmente hace unos años no podía imaginar que siguiera tus pasos… i mira! pero aprendí mucho trabajando contigo! Un fuerte abrazo sevillano-catalán! 😉