Avui és el dia Internacional de la Infermeria, es commemora el naixement de Florence Nightingale, figura clau en la història de la nostra professió. Però ara us vull fer una reflexió atemporal… què creieu que hagués contestat la nostra estimada Florence si durant un dels seus passejos nocturns entre els soldats ferits a la guerra de Crimea algú li hagués preguntat: “Hey! què tal Florence ? Com t’ha anat el dia ?”. Doncs segurament tot i la seva exquisida educació, hagués contestat quelcom similar a: “Ha sigut un dia de merda !! Estem en plena guerra i això és un infern!”

Paradoxalment, 166 anys després torna a haver-hi una guerra molt a prop d’on la Florence va fer les seves gestes més famoses. La guerra d’Ucraïna, on segurament moltes infermeres i personal sanitari estaran vivint el seu particular infern. Vull fer un sentit homentatge a totes aquestes professionals que tenen cura dels seus pacients en les condicions més dures… sense llum, sense material i amb la total incertesa de no saber si l’estrepitós soroll d’una sirena serà el preludi d’una bomba que intenta portar la mort on les infermeres intentem preservar la vida.

Actualment aquest no és l´únic conflicte armat al món, hi han molts més, i solen ser els polítics els autèntics responsables de crear aquests inferns. Els preocupa més els equilibris de poder i el seus propis beneficis que el benestar i la dignitat de les persones que en teoria representen. És un mal universal, no entén de nacionalitats ni d’idiomes.

De la mateixa manera que és un fet universal que les infermeres com a col·lectiu sempre anteposem les cures dels pacients que ens necessiten a qualsevol reivindicació necessària per a la millora de la nostra professió, sempre sota l’empara de la bandera de “la vocació”.

Avui és un dia per celebrar, però també per reivindicar els nostres drets. Recordem als polítics que avui vinguin a fer-se la foto que les infermeres estem fartes de molts dels inferns que ens fan viure. No em refereixo tan sols a les guerres, em refereixo també a molts altres inferns més contemporanis i propers.

No senyors polítics!! No era vocacional treballar amb EPIS de merda realitzats amb bosses d’escombraries en plena pandèmia mundial, en un primer moment pot passar… però que s’allargui en el temps per manca de previsió és un problema de gestió i va fer viure un autèntic infern al personal que estava treballant a primera línia. 

De la mateixa manera que tampoc és vocacional la eventualitat i la inestabilitat laboral en el sector, si conec infermeres que tenen informes de vida laboral amb més pàgines que el Quixot de Cervantes!!

I aprofitem també el dia per recordar a aquests polítics i als nostres principals representants, incloent també als senyors i a les senyores amb pinta que van formar part de la delegació espanyola al Congrés Internacional d’Infermeria celebrat a Barcelona l’any 2017, que les infermeres no servim per TOT i per a qualsevol servei de manera immediata!! Cal desenvolupar molt més les nostres especialitats i crear-ne moltes de noves!! Entre elles la d’Urgències i Emergències!!

Han de saber que aquesta fal·làcia de la polivalència “natural” adquirida tan sols per el mer fet de ser infermera ha fet passar autèntics inferns a moltes infermeres recent graduades.

Sincerament els nostres companys metges ho tenen molt millor muntat, jo no he vist pas a cap dermatòleg que li demanin que operi una pròtesi de genoll el dia que falta el trauma, no?

Per cert, una última proposta agosarada, si la classe política respon a la manca d’infermeres amb la creació de noves places d’infermeria a la universitat com a part de la solució, potser també es podrien plantejar millorar les condicions laborals de les professionals en actiu en comptes de “fabricar” més infermeres que acceptin treballar sota qualsevol tipus de condicions laborals invocant al nostre esperit “vocacional”. 

Prou de crear inferns! Jo crec que ha quedat més que demostrada la nostra capacitat de resiliència. Però malauradament, i sobretot arrel de la pandèmia, molts companys i companyes han abandonat la professió. S’han cansat d’estar en aquest purgatori. En sap greu, però els entenc i és feina de totes lluitar perquè això no passi.

Celebrem el nostre dia!! Però denunciem també aquests inferns que ens fan passar. Perquè és clar que el cel ja ens l’hem ben guanyat.

Feliç dia Internacional de les Infermeres 2022 a tothom !! 😉